Quan l’excés d’informació ens buida
Fa uns dies, una reflexió de la Mari Txell R. Lavall —escriptora, directora de cinema i col·laboradora habitual del diari digital El Nacional.cat— ens va astorar, no per sorpresa, sinó per encertada: les seves paraules descrivien amb precisió el malestar silenciós que molts vivim en aquesta societat hiperconnectada.
La Mari Txell deia: “Quantes hores passem lliscant el dit per les xarxes? Quanta informació rebem cada dia? I quanta, realment, assimilem?
Preguntes simples, però reveladores. Perquè la resposta és clara: vivim submergits en un flux continu de continguts dissenyats per captar la nostra atenció, no per alimentar-la”, deia l’escriptora.
“Les xarxes socials, la publicitat i el model de consum digital ens bombardegen amb imatges impactants, titulars sensacionalistes i promeses buides. Tot amb un sol clic. I mentre ho consumim, continuem desplaçant el dit amunt i avall: no per aprendre, sinó per no pensar. Perquè el pensament espanta”, afegia la directora de cinema. “I el buit, el silenci, l’avorriment… són precisament allà on podria néixer la creativitat, la introspecció, la connexió autèntica”, afegia.
“En canvi, el sistema ens ofereix una anestèsia digital: emojis en comptes de paraules, vídeos de 15 segons en comptes de llibres, likes en comptes de converses. Un llenguatge de jeroglífics que ens infantilitza, que ens adorm i que erosiona el criteri. I a canvi, perdem el plaer íntim de sentir la pluja, observar un arbre o escoltar el mar sense haver de compartir-ho.”
“Aquest excés no només ens desconnecta de la realitat i dels altres. També mina la nostra salut mental, fomenta el narcisisme i modela una societat cada cop més passiva i manipulable.”
La Mari Txell R. Lavall tancava el seu escrit amb aquesta proposta: “És hora de fer una pausa. De desconnectar per reconnectar. De recuperar el silenci, la lentitud i el pensament profund. Abans que el clic ho esborri tot.” Hauríem de reduir la ‘velocitat’ que ha adquirit la nostra vida i agafar-nos el dia a dia amb la calma necessària per a fer-ho tot ben fet, i si cal deixar per a demà algun detall, ho fem, sense remordiments. Difícil? No. Posar-s’hi només.
I sí, us ho diem des d’una revista digital, sí. No ens fa res dir-ho.
fmwripollet.cat
