Autora: Lluïsa Cunillé. Dir.: Xavier Albertí
Espai: Sala Atrium
La temporada teatral barcelonina ha començat d’allò més bé amb reposicions atractives (Grand Canyon, a La Villarroel, Em dic Josep, a la Sala Flyhard, El principi d’Arquimedes, a l’Espai Texas i aviat al Teatre Auditori a Ripollet) o el monòleg que avui m’ocupa que va tenir només quatre funcions durant el passat Festival Grec i que ara ha recuperat la Sala Atrium per unes quantes setmanes.
És la vint-i-vuitena vegada que el director Xavier Albertí col·labora amb Lluïsa Cunillé, una escriptora que de vegades resulta críptica però que també ha ofert grans moments teatrals (penso en Barcelona, mapa d’ombres).
Ara Albertí i Cunillé han unit forces per oferir a l’actor Oriol Genís un monòleg fantàstic, on interpreta un venedor de diaris la vigília d’una operació quirúrgica molt seriosa, que explica al seu company d’habitació diversos moments de la seva existència; una vida aparentment anodina davant d’un quiosc heretat del pare, però que amaga llums i ombres, turments, covardies i realitats fosques tant d’ell com del seu entorn més proper.
Tot explicat en menys de 60 minuts, on Genís està senzillament magnífic, parlant amb un interlocutor invisible i despullant la seva ànima.
Val molt la pena. A la Sala Atrium fins al 5 d’octubre.
Sala Atrium, Consell de Cent, 435, Barcelona.
Joana Raja
Crítica Teatral
fmwripollwt.cat
