Dirs.: Yuval Abraham; Basel Adra; Hamdan Ballal i Rachel Szor.
Producció: Palestina-Noruega, 2024. 95 minuts. VOSE.
Aquest documental, guanyador de l’Oscar en la seva categoria en la passada edició dels premis, es va rodar entre 2019 i 2023 i es va estrenar en el Festival de Cinema de Berlín (on també va guanyar dos importants premis) el febrer del 2024, o sigui només uns pocs mesos després del brutal atac de Hamàs en territori israelià de l’octubre del 2023 i molt abans que l’encara més brutal represàlia israeliana a Gaza es convertís en el primer genocidi d’un poble mostrat als telenotícies dia a dia.
Però el film no transcorre a Gaza, sinó en la petita aldea de Masafer Yatta a Cisjordània. En aquest territori palestí, des de fa dècades, els seus habitants han patit atacs de tota mena tant per part de l’exèrcit israelià com dels colons jueus. I des de fa anys, un grup de joves activistes de la zona han volgut documentar aquests atacs, amb els seus mòbils o els aparells electrònics que tenien a mà (que sovint eren confiscats per les forces ocupants). I gràcies a la col·laboració d’altres activistes d’origen israelià, que tenen llibertat total de moviments, que aquestes filmacions van poder adquirir la forma del film que és No Other Land. Aquests activistes són el periodista Yuval Abraham i Rachel Szor (aquesta última és la que porta la càmera quan veiem a Abraham al costat dels palestins Adra i Ballal).
I tots ens il·lustren sobre la vida quotidiana d’aquesta aldea, on tothom ja viu de forma molt precària, però que es veuen sotmesos de forma sistemàtica a un assetjament i opressió constants per part de l’exèrcit d’Israel i dels colons. Destrucció de les cases i pous d’aigua; limitació en els moviments; vexacions i humiliacions públiques; ocupació del territori; violència constant; assassinats, tot amb total impunitat, amb unes lleis israelianes que són molt restrictives per als palestins i que deixen un amplíssim marge per aquesta impunitat pels que cometen aquests actes abominables.
El film es pot veure com una metàfora a petita escala del que ha passat durant dècades en tots els territoris palestins, gràcies al suport total que Israel ha tingut sempre per part del seu principal aliat, els Estats Units, la incompetència de les Nacions Unides –el dret de veto que tenen els americans és un factor important– i girar la vista cap a un altre lloc per part dels països que es consideren democràtics. En aquests dos darrers anys, en vista del genocidi a Gaza, ens volen fer creure que les coses poden canviar, que Israel no se’n sortirà amb la seva i que rebrà el càstig dels tribunals internacionals de justícia, però la veritat és que la hipocresia és molt gran i el poder d’Israel, el visible i, sobretot, l’invisible, encara ho és més. I ja s’ha vist com va tot amb el recentment anomenat “acord de pau” amb què Trump somiava en guanyar el Premi Nobel de la Pau. En les poques setmanes des de la seva signatura, ja han mort més de 200 palestins, molts d’ells a Cisjordània, precisament.
Aquest documental és un film dur i colpidor i ara que s’han traspassat tantes línies vermelles en el tema del patiment del poble palestí es fa més necessari que mai que tingui la màxima difusió. El conflicte entre Israel i Palestina no va començar l’octubre del 2023 sinó moltes dècades enrere, i tal com vam dir els cineastes israelià i palestí en recollir l’Oscar “són dos pobles obligats a conviure i a entendre’s”.
El film, multipremiat arreu, ha tingut una difusió molt restringida als Estats Units, on el lobby jueu és molt poderós. Fins i tot l’Acadèmia de Hollywood va ser durament criticada per atorgar aquest Oscar. El cineasta Hamdan Ballal va ser agredit i ferit greument pels colons poques setmanes després, i un dels palestins, habitant de l’aldea de Masafer Yatta que apareix al film, va ser assassinat pocs mesos després. Cap d’aquests fets ha estat perseguit per la justícia israeliana de la mateixa manera que tampoc ho han estat cap dels actes execrables que es mostren al film.
NO OTHER LAND es projectarà el DIMECRES 19 DE NOVEMBRE EN EL TEATRE AUDITORI DE RIPOLLET, a les 19 hores. Després de la sessió es farà un col·loqui on s’espera disposar de la presència de membres de la Xarxa Palestina de Ripollet.
JOANA RAJA/Crítica Cinematogràfica
fmwripollet.cat
fmwripollet.cat
