Aquest dijous 20 de novembre, al Teatre Auditori de Ripollet, a les 7 de la tarda, tindrà lloc una nova edició de Nits de Música, organitzada per l’Associació d’Espectadors del Mercat Vell de Ripollet.
El cicle va començar el passat mes d’octubre amb l’Ernest Banyuls i en Víctor Diéguez Jr., en una sessió titulada “… Amb una simfònica”, que repassava diverses composicions musicals de diferents estils, sempre amb l’acompanyament d’una formació simfònica.
La proposta d’aquest mes estarà dedicada a la sarsuela La tabernera del puerto. Es tracta d’una oportunitat per redescobrir aquesta obra, considerada per molts com “la Traviata de la sarsuela” o “l’última gran sarsuela de la història”. Composta pel mestre Pablo Sorozábal, es va estrenar a Barcelona el maig del 1936 —poc abans de l’esclat de la Guerra Civil— i no arribaria a Madrid fins al 1940.
L’Àngel Esteve i en Rafael López seran els encarregats de presentar una sessió centrada en un gènere sovint injustament menystingut. Durant dècades, molts entesos l’han qualificat, en comparació amb l’òpera, com a gènere menor, tot i que nombroses sarsueles presenten una qualitat igual o fins i tot superior a moltes peces operístiques.
Una vegada per temporada, una sarsuela, aquest és l’objectiu de Nits de Música, mantenir viu aquest gènere en les programacions culturals de l’Associació d’Espectadors i reivindicar la qualitat d’unes composicions que, agradi o no, formen part indiscutible del patrimoni musical contemporani de l’Estat espanyol.
Cal deixar clar, que la sessió de Nits de Música es fa sempre, amb la projecció de vídeos sobre l’obra musical, amb actuacions enregistrades, però gravades en directe.
‘La tabernera del puerto’
L’acció se situa als anys trenta del segle XX, en una ciutat portuària imaginària del nord d’Espanya anomenada Cantabreda. Al cafè de Ripalda, l’amo i el mariner Verdier conversen sobre la misteriosa taverna de Marola. Ningú sap d’on va arribar ella fa només dos mesos; l’únic que es rumoreja és que la taverna va ser pagada pel bandoler Juan de Eguía, a qui molts tenen per marit de la tavernera.
Verdier, Simpson i el mateix Juan de Eguía —antics companys de navegació— discuteixen de la necessitat de convèncer Leandro, un pescador, perquè participi en el tràfic de droga de contraban. Mentrestant, entre Mariola i Leandro neix un amor profund. Abel, un jove acordeonista, també es declara a la tavernera, però és rebutjat.
Un grup de dones del poble retreu a Marola que distregui els seus homes; ella es defensa argumentant que són elles qui no en tenen prou cura. Per tallar la discussió, Juan de Eguía irromp i maltracta Marola davant la impotència d’Abel. L’endemà, el noi conta els fets, i els clients de la taverna surten a cercar Eguía perquè doni explicacions. Leandro el troba i descobreix que Marola és en realitat filla del bandoler. Afectat per la revelació, parla amb ella i la convenç d’escapar-se plegats.
Eguía reapareix i promet la mà de Marola al seu enamorat a canvi que introdueixi un farcell de cocaïna a la ciutat. Leandro accepta, i poc després la parella entra amb una petita barca a una cova accessible només des del mar. Una tempesta esclata sobtadament i tots dos desapareixen entre les onades.
Abel canta a la desatesa memòria de Marola, mentre Juan de Eguía confessa davant tothom que és el seu pare. Just aleshores arriba el mariner Simpson amb bones notícies: Marola i Leandro són vius, però han estat detinguts pels carrabiners i conduïts al port. Juan confessa el seu paper en el contraban i és arrestat, mentre Leandro i Marola queden finalment alliberats.
Un fragment de “La tabernera del puerto”.
fmwripollet.cat
