Quan Nat Adderley va empunyar per primera vegada una corneta als anys quaranta, pocs podien imaginar que aquell jove de Florida acabaria convertint-se en un dels arquitectes sonors del soul-jazz. Sovint a l’ombra del seu germà gran, el mític saxofonista Cannonball Adderley, Nat va saber convertir aquesta proximitat en un laboratori creatiu que marcaria una generació sencera.
Nascut el 25 de novembre de 1931 a Tampa, la seva infància va estar amarada tant de música gospel com de jazz tradicional. Va començar tocant la trompeta, però la corneta —menys brillant i més càlida— esdevindria la seva signatura artística. Després de servir a l’exèrcit, els germans Adderley van fer ruta cap a Nova York a mitjan segle XX, moment en què el jazz vivia una de les seves èpoques més convulses i innovadores.
El gran punt d’inflexió arribaria el 1959, quan el Cannonball Adderley Quintet es va reinventar amb una fusió irresistible de bop i ritmes afroamericans. A la retaguarda, però amb una presència melòdica inconfusible, Nat hi aportava composicions que acabarien essent peces fundacionals del soul-jazz. La més icònica, “Work Song”, va travessar fronteres i es va convertir en estàndard universal, reinterpretada per figures tan diverses com Oscar Brown Jr., Nina Simone o els Animals.
Periodísticament parlant, Nat Adderley és un d’aquells noms que encarnen el jazz com a patrimoni cultural viu: inquiet, permeable i evolutiu. A diferència d’altres cornetistes, el seu so no buscava la pirotècnia, sinó la conversa. Frases curtes, rítmiques, amb una accentuació gairebé parlada, que transmetien la quotidianitat del carrer i la profunditat emocional del blues.
Durant les dècades de 1970 i 1980, mentre molts companys de generació abandonaven l’escena o quedaven atrapats en la nostàlgia, Nat va continuar explorant nous terrenys. Va treballar com a educador i productor, i va mantenir viva la flama del quintet fins a la mort de Cannonball el 1975, moment en què va assumir el lideratge del grup amb una dignitat i un compromís que van sorprendre la crítica.
Nat Adderley va morir el 2 de gener de 2000, però la seva empremta musical continua respirant en cada club on ressona el soul-jazz i en cada jove intèrpret que reivindica l’herència afroamericana amb orgull i sofisticació. Nat no només va escriure melodies: va donar veu a una comunitat i a una època.
I potser aquesta és la seva gran victòria: haver convertit la corneta, sovint relegada en el món del jazz, en un instrument de protagonista. Un instrument, com ell, capaç d’explicar històries.
fmwripollet.cat
