Des dels inicis, la trajectòria de Lluís Llach ha compaginat el compromís polític en un sentit ampli amb l’expressió de la vivència personal.
L’any 1968 compongué L’estaca, cançó de lluita contra el règim franquista que amb el temps s’ha estès arreu del món i s’ha convertit en un símbol de la lluita d’alliberament dels pobles.
Partint de la interpretació de cançons més convencional dels primers enregistraments, tant en estudi com en directe (Ara i aquí, 1970; Lluís Llach a l’Olympia, 1973; I si canto trist, 1974; Barcelona.
A partir de Viatge a Ítaca (1975) evolucionà vers una concepció més simfònica, consistent en cicles de cançons unides per una orquestració comprensiva, en la qual són presents elements diversos, procedents sobretot de la tradició mediterrània.
Altres enregistraments on és molt clara aquesta orientació són Campanades a morts (1977), El meu amic el mar (1978), Verges 50 (1981; acompanyat de la Banda Municipal de Barcelona) i Astres (1986).
