El Teatre Auditori acollirà aquest dimarts, 10 de març, la conferència “Les dones artistes silenciades”, a càrrec de la historiadora de l’art Mireia Vidal. L’acte començarà a les 18 h i proposa una mirada crítica sobre el paper sovint invisibilitzat de les dones en la història de l’art.
Vidal, llicenciada en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona, abordarà durant la seva intervenció com moltes creadores han quedat fora dels relats oficials, malgrat haver contribuït de manera significativa al desenvolupament de moviments artístics i corrents estètics al llarg dels segles. La conferència posarà el focus en diversos exemples d’artistes que, per motius socials, culturals o institucionals, van veure com la seva obra quedava relegada o atribuïda a altres figures.
L’activitat pretén també obrir un espai de reflexió sobre la revisió del cànon artístic i la necessitat de recuperar i donar visibilitat a aquestes trajectòries oblidades.
Recordem que la conferència tindrà lloc al Teatre Auditori a partir de les 18 h i està oberta al públic interessat en la història de l’art i en la perspectiva de gènere dins el món cultural.
Dones que van canviar la història malgrat l’oblit
Al llarg de la història, nombroses dones han fet aportacions decisives a l’art, la ciència o la societat, sovint enfrontant-se a prejudicis i limitacions imposades pel seu gènere. Les seves trajectòries, moltes vegades invisibilitzades durant dècades o fins i tot segles, mostren una lluita constant per obrir-se pas en àmbits dominats per homes.
En el món de l’art, l’escultora Camille Claudel va destacar pel seu talent i va col·laborar amb Auguste Rodin, tot i que la seva vida va acabar tràgicament en un sanatori mental. També van patir la manca de reconeixement artistes com Berthe Morisot, figura clau de l’impressionisme vinculada a Édouard Manet, o la pintora barroca Artemisia Gentileschi, la vàlua de la qual no es va reconèixer plenament fins segles després. En el cinema, Alice Guy-Blaché va ser una pionera de la narrativa cinematogràfica i va dirigir més d’un miler de pel·lícules, tot i quedar durant molt de temps fora dels relats oficials del setè art.
En l’àmbit científic i tecnològic també hi ha exemples destacats. La matemàtica afroamericana Katherine Johnson va calcular les trajectòries que van permetre l’arribada de l’Apollo 11 a la Lluna, mentre que la informàtica Grace Hopper va contribuir al desenvolupament dels primers ordinadors i va popularitzar el terme informàtic “bug”.
Altres figures van marcar canvis socials i culturals. La filòsofa Mary Wollstonecraft va defensar al segle XVIII el dret de les dones a l’educació amb l’obra A Vindication of the Rights of Woman. La infermera Florence Nightingale va reformar la sanitat militar introduint mesures d’higiene que van reduir la mortalitat, i l’activista Helen Keller, malgrat ser sorda i cega, es va convertir en una destacada defensora dels drets de les persones amb discapacitat.
El periodisme i la investigació social també tenen els seus referents, com la reportera Nellie Bly, pionera del periodisme d’investigació i famosa per donar la volta al món inspirada en la novel·la Around the World in Eighty Days de Jules Verne. En el món de l’art contemporani, la pintora Margaret Keane va haver de lluitar als tribunals per demostrar que era l’autora dels populars quadres d’ulls grans que el seu marit havia atribuït a ell mateix.
Finalment, en temps de guerra també hi va haver gestes humanitàries extraordinàries. La infermera polonesa Irena Sendler va salvar prop de 2.500 infants jueus del gueto de Varsòvia durant la Segona Guerra Mundial, arriscant la seva pròpia vida per rescatar-los del règim nazi.
Totes aquestes històries evidencien que, malgrat l’oblit o la discriminació, moltes dones han estat protagonistes de grans avenços i han deixat una empremta decisiva en la història. Recuperar les seves trajectòries és essencial per entendre millor el passat i reconèixer el seu veritable paper en el progrés de la societat.
fmwripollet.cat
