Dir.: Eran Riklis. Itàlia, 2024
Azar Nafisi és una escriptora i professora universitària, nascuda a Teheran fa 76 anys i formada a Europa i als Estats Units. Quan ja exercia com a professora en una universitat nord-americana, es va produir la Revolució Islàmica de 1979, que va fer caure el règim del Sha de l’Iran. Plena d’esperança en un nou futur per al seu país, Nafisi va decidir retornar a l’Iran.
A Teheran va començar a impartir literatura anglesa a la universitat, però ben aviat es van fer paleses les restriccions que el nou règim islàmic imposava a les dones, com l’obligació de portar vel. Aquesta era només una de les moltes prohibicions que, malauradament, encara persisteixen avui.
Nafisi s’hi va negar repetidament, fet que li va comportar l’expulsió de la universitat. Llavors, lluny d’acovardir-se, va crear un grup clandestí de dones que es reunien a casa seva per llegir obres prohibides pel règim, com “Lolita” de Nabokov o “Madame Bovary” de Flaubert. El 1997, Nafisi va poder tornar als Estats Units, on encara hi viu. El 2003 va publicar el llibre en què relata aquesta traumàtica experiència, que ara arriba al cinema dirigida per Eran Riklis (autor de Los limoneros) i protagonitzada per Golshifteh Farahani, la gran estrella del cinema iranià, també exiliada del seu país.
El film, rodat a Roma, és un retrat colpidor de com les revolucions poden destruir els somnis i esperances de qui les viuen. Però sobretot, és un homenatge a la sororitat femenina, on la lectura es converteix en una eina perquè les dones expressin els seus sentiments, es transformin emocionalment i afrontin amb més força la dura realitat que les envolta, en un país on la Revolució Islàmica és especialment opressiva amb les dones, a qui vol submises i silenciades.
Un film, doncs, que tot i ser autobiogràfic, té una lectura universal i que, malauradament, continua sent d’una gran actualitat —no només a l’Iran.
Joana Raja
Crítica cinematogràfica
fmwripollet.cat
