Aquesta setmana s’ha destapat la caixa dels trons amb la polèmica generada pel cartell de la festa de Cap d’Any del Col·lectiu Popular L’Aresta. Diversos mitjans d’ultradreta i algunes plataformes a X han carregat amb virulència contra la imatge del cartell i la manera com el col·lectiu ripolletenc ha anunciat la celebració.
El diari espanyolista i de dretes e-notícies publicava: “L’Ajuntament del PSC a Ripollet patrocina un acte on anomenen ‘animals’ Sílvia Orriols i Santiago Abascal.”
I afegia: “Els socialistes encapçalen la lluita contra els discursos d’odi, però emparen aquest tipus d’activitats. Escàndol a Ripollet pel suport institucional de l’Ajuntament a una exposició on s’anomena ‘animals perillosos’ diversos personatges públics dels quals se’n demana l’‘extinció’.”
Segons el mitjà, al cartell hi apareixen Santiago Abascal, Sílvia Orriols, el rei Felip VI, Vito Quiles i Isabel Díaz Ayuso, i l’acte seria organitzat pel Col·lectiu Popular L’Aresta amb el suport d’un ajuntament governat pel PSC.
El text continuava assegurant que: “Això, que podria semblar una anècdota, forma part d’una campanya de demonització de partits escollits democràticament.”
I acusava directament el PSC de formar part del cordó sanitari contra Vox i Aliança Catalana, afirmant que els socialistes han intensificat el seu discurs contra aquestes formacions. L’article s’il·lustrava, a més, amb una fotografia de Luis Tirado i Salvador Illa.

Qui són e-notícies?
Aquest diari digital, amb seu a Barcelona, va néixer l’any 2000 impulsat pel periodista Xavier Rius i l’empresari Eloi Martín, que n’exercí com a conseller delegat. Després del pas de Rius per mitjans com El Mundo o La Vanguardia, van crear un digital en català allunyat de les tesis independentistes majoritàries a l’època.
Inicialment amb una línia constitucionalista i versions en català i castellà, el mitjà va fer un gir ideològic sota la direcció d’Arnau Borràs, apostant obertament per continguts d’ultradreta. Aquesta deriva es va fer encara més evident el 2024 amb el llançament del pòdcast “La Catalunya Woke”, on s’assenyalen i estigmatitzen persones públiques acusant-les de formar part de la cultura woke o de l’esquerra.
Paral·lelament, el compte del pòdcast La Catalunya Woke ha instat les feministes a defensar les dones que apareixen al cartell, assegurant irònicament que “sí que ho faran”.

Orriols i Aliança Catalana
La mateixa Sílvia Orriols, líder del partit ultradretà Aliança Catalana, ha reaccionat amb duresa a la plataforma X contra el cartell.

La resposta de L’Aresta
Davant l’allau de crítiques, el Col·lectiu Popular L’Aresta ha fet públic un comunicat on reafirma el seu compromís antifeixista i denuncia l’intent d’instrumentalització política:
“Volem aprofitar aquest moment de màxima atenció mediàtica (gràcies, Internet) per aclarir la nostra posició davant la polèmica generada pel cartell de Cap d’Any.”
El col·lectiu defensa que la cultura és també denúncia, reflexió i compromís social, i recorda que el cartell incorpora sàtira i contingut polític, com ja és habitual: “Quan parlem d’extinció —tranquil·litat, que no cal trucar al veterinari— ens referim a escombrar el feixisme de les institucions i de la via pública. No a atacar persones.”
L’Aresta es defineix com una entitat apartidista i autogestionada, i rebutja que se la faci servir per fer campanya, generar discursos d’odi o escampar notícies falses. El comunicat es tanca amb un missatge contundent: “Davant l’auge de l’extrema dreta, sempre estarem al costat de la lluita antifeixista, amb convicció i sense concessions.”
El posicionament de l’Ajuntament de Ripollet
L’Ajuntament també ha emès un comunicat oficial on deixa clar que no dona instruccions a cap entitat sobre el contingut dels actes que organitza:
“L’Ajuntament col·labora amb entitats de la ciutat cedint espais per a actes del calendari festiu, però no determina ni intervé en el contingut dels materials que elaboren.”
El consistori recorda que totes les associacions de Ripollet tenen llibertat per difondre els seus actes, sempre que no vulnerin criteris legals relacionats amb consum d’alcohol, joc, cosificació de les dones o discriminació de col·lectius vulnerables.
Una polèmica en un context polític tens
Les enquestes d’intenció de vot apunten ja fa etmps, a una forta pujada de la dreta i l’extrema dreta, tant a escala espanyola com catalana. Davant aquest escenari, molts col·lectius juvenils intensifiquen les seves campanyes de denúncia, aprofitant espais festius i culturals per combatre el discurs feixista.
Si a tot això hi sumem la viralitat i amplificació de les xarxes socials, el resultat és clar: polèmica servida.

fmwripollet.cat





