La posada en marxa de les noves càmeres autoritzades es podria fer efectiva al llarg d’aquest any o del vinent, i estaran connectades als sistemes de control per permetre la supervisió en temps real
El Departament d’Interior de la Generalitat, ha autoritzat la instal·lació de càmeres de videovigilància al Parc Rizal i a la plaça Pere Quart, on es preveu col·locar tres dispositius a cada espai. L’objectiu és reforçar la seguretat i millorar el control en punts considerats estratègics del municipi.
Paral·lelament, l’Ajuntament continua estudiant mesures per combatre l’incivisme, especialment al voltant de les àrees de contenidors, una problemàtica que va centrar bona part de la reunió amb el veïnat de Can Mas celebrada aquest dilluns. Entre les opcions analitzades hi havia la instal·lació de càmeres en aquests punts, però la proposta ha estat descartada per les limitacions de la normativa vigent.
Segons fonts municipals, la legislació actual prohibeix la col·locació de dispositius de videovigilància en zones com les bateries de contenidors. A més, qualsevol instal·lació d’aquest tipus requereix autorització prèvia del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, a través de la Comissió de Seguretat, que avalua cada cas atès el caràcter potencialment invasiu d’aquests sistemes.
En aquest context, el consistori subratlla que la implantació de càmeres no depèn només de la voluntat municipal ni de la disponibilitat pressupostària, sinó sobretot del marc legal. Aquesta regulació delimita clarament fins on pot arribar l’administració local en matèria de vigilància i control de l’espai públic.
De la guerra a la vida quotidiana: com la videovigilància ha redefinit la seguretat i la privacitat
L’any 1942 marca un punt d’inflexió tecnològic que, amb el pas del temps, acabaria transformant la vida quotidiana de milions de persones. En plena Segona Guerra Mundial, es posava en funcionament la que es considera la primera càmera de seguretat del món, creada per l’enginyer alemany Walter Bruch per supervisar el llançament del míssil balístic V-2.
Aquell sistema, concebut per a finalitats estrictament militars, tenia un objectiu clar: permetre el control remot i en temps real sense posar en risc vides humanes. Amb el temps, però, aquesta tecnologia evolucionaria fins a convertir-se en una eina omnipresent en carrers, comerços i espais públics.
Un desplegament global que genera debat
Avui, les càmeres de videovigilància formen part del paisatge urbà. La seva capacitat per enregistrar i emmagatzemar imatges ha estat clau en la seva expansió, però també ha obert un debat profund: on és el límit entre seguretat i privacitat?
Davant d’aquesta qüestió, els Estats han adoptat dos models clarament diferenciats:
- D’una banda, la resposta repressiva, que prioritza la seguretat col·lectiva per sobre dels drets individuals.
- De l’altra, la resposta garantista, que intenta equilibrar la protecció ciutadana amb el respecte als drets fonamentals.
Models oposats: control versus garanties
Països com la Xina i els Estats Units encapçalen el rànquing mundial de càmeres instal·lades. En aquests contextos, experts alerten que la protecció del ciutadà pot quedar en segon pla, especialment en situacions qualificades com a amenaces per a l’Estat.
Conceptes com “alerta antiterrorista” o “seguretat nacional” permeten, en alguns casos, una vigilància intensiva amb escasses garanties de privacitat.
En canvi, la Unió Europea aposta per un model garantista. Des del 2018, el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) estableix un marc legal exigent que considera les imatges com a dades personals protegides.
A més, el desenvolupament de la intel·ligència artificial ha obligat a fer un pas més. Tecnologies com el reconeixement facial han estat classificades com a “de risc inacceptable”, amb excepcions molt limitades i sempre sota control judicial.
Seguretat sí, però amb límits
El creixement imparable de la videovigilància planteja un repte majúscul: com garantir la seguretat sense erosionar les llibertats individuals.
Des d’un origen vinculat a la guerra fins a la seva presència en la vida quotidiana, aquestes tecnologies han recorregut un llarg camí. Avui, el debat ja no és només tecnològic, sinó profundament social i jurídic.
La clau, segons els experts, és clara: la seguretat no pot avançar a costa dels drets fonamentals.
fmwripollet.cat
