La primavera astronòmica del 2026 ja té data d’inici i durada definides segons els càlculs oficials. El canvi d’estació no només marcarà un punt d’inflexió en el calendari, sinó també en la distribució de la llum solar i en la dinàmica celeste visible des de l’hemisferi nord.
L’estació s’iniciarà exactament a les 15.46 hores del divendres 20 de març de 2026 i s’estendrà fins al diumenge 21 de juny, quan a les 10.26 hores —moment del solstici d’estiu— donarà pas a la nova estació. En total, la primavera tindrà una durada de 92 dies, 18 hores i 40 minuts.
Aquest instant inicial ve determinat per un fenomen astronòmic precís: el pas de la Terra per un punt de la seva òrbita des del qual el centre del Sol creua l’equador celeste en direcció nord. És el que coneixem com a equinocci de primavera.
Durant l’equinocci, el Sol travessa l’equador celeste —el pla imaginari que projecta l’equador terrestre sobre l’esfera celeste— i la il·luminació solar es reparteix de manera gairebé simètrica entre els dos hemisferis. Això fa que el dia i la nit tinguin una durada molt similar arreu del planeta.
En termes geomètrics, els rajos solars incideixen perpendicularment sobre l’equador terrestre, formant un angle de 90 graus respecte a la superfície. Aquest equilibri lumínic simbolitza l’inici del predomini progressiu de les hores de llum a l’hemisferi nord.
És el mateix l’equinocci que l’equilux?
Malgrat la creença estesa, l’equinocci no coincideix exactament amb el dia en què hi ha dotze hores exactes de llum i dotze de foscor. Aquest fenomen rep el nom d’equilux i, el 2026, es produirà previsiblement entre el 17 i el 18 de març, uns dies abans de l’equinocci.
La diferència s’explica per factors com la refracció atmosfèrica i la definició convencional de l’instant de sortida i posta del Sol. Així, mentre que l’equinocci és un instant astronòmic precís relacionat amb la posició orbital de la Terra, l’equilux és una conseqüència observable en la durada efectiva del dia.
Amb l’arribada de la primavera, el balanç entre claror i foscor es capgira progressivament. Si durant la tardor i l’hivern la nit guanya terreny, a partir de l’equinocci primaveral el procés s’inverteix: el Sol surt cada dia una mica abans i es pon més tard.
Aquest augment sostingut de les hores de llum no només té implicacions climàtiques i biològiques, sinó també culturals i socials. Entre finals d’abril i principis de maig, coincidint amb celebracions com Sant Jordi, el cel nocturn ofereix també l’oportunitat d’observar diverses pluges de meteors pròpies del calendari primaveral.
La primavera astronòmica del 2026, doncs, s’anuncia com un període de transició lluminosa i d’intensa activitat celeste, marcat per la precisió dels càlculs astronòmics i per la percepció creixent de la llum en la vida quotidiana.
fmwripollet.cat
