El nombre de persones que esperen la valoració del seu grau de dependència s’ha més que duplicat: l’octubre del 2025, gairebé 68.000 persones continuen a l’espera, enfront de les 25.000 del 2023, la qual cosa representa un augment del 180%.
Només en els darrers sis mesos —des d’abril del 2025—, la llista s’ha incrementat en gairebé 10.000 persones, un 17% més. Aquestes dades han estat facilitades pel Departament de Drets Socials i Inclusió.
L’augment és sostingut i generalitzat a pràcticament tot el territori català. Les zones amb més persones a l’espera són Girona, Osona, Bages, Berguedà, Barcelona i el Camp de Tarragona. A Girona centre i litoral, una de cada set persones que han sol·licitat el reconeixement es troba encara en llista d’espera.
Els increments percentuals més preocupants en els últims sis mesos s’han registrat a:
Mentrestant, només dues zones han reduït l’espera: Castelldefels i l’Anoia.
En deu anys, un 114% més de persones amb dependència
Mentre les llistes d’espera s’allarguen, el nombre total de persones amb dependència reconeguda no para de créixer. En els darrers cinc anys, aquesta xifra ha augmentat gairebé un 70%, i des del 2015 s’ha disparat un 114%.
Actualment, hi ha 72.824 persones més amb dependència reconeguda que el 2020. L’increment més significatiu es dona en el Grau 3, el nivell més alt de dependència, que ha crescut un 78%. Un de cada 10 catalans a qui se’ls ha reconegut la dependència des del 2020 pateixen aquest grau màxim.
El govern no aconsegueix reduir les llistes
Des de diverses associacions denuncien que cada cop moren més persones mentre esperen el reconeixement de la seva dependència.
Segons l’Observatori per a la Dependència, cada 55 minuts mor algú sense haver rebut resolució.
Atribueixen aquest col·lapse a dos factors principals: L’envelliment accelerat de la població catalana. Un procés administratiu massa llarg i feixuc.
Per la seva banda, el Departament de Drets Socials i Inclusió ha posat en marxa algunes mesures per agilitzar el sistema: Des de novembre de 2024, ja no cal presentar l’informe mèdic del sistema sanitari públic per sol·licitar el reconeixement. Des de març de 2025, s’ha implementat un nou formulari web automàtic per a les sol·licituds. Abans de finalitzar el 2025, s’espera implantar un simulador digital perquè la ciutadania pugui avaluar si compleix els requisits i evitar sol·licituds innecessàries. Malgrat tot, les llistes d’espera no han deixat d’inflar-se.
Places en residències: públiques, privades i concertades
A l’Estat hi ha 6.045 centres residencials que ofereixen allotjament, manutenció i assistència contínua. D’aquests:
1.706 són públics i 4.339 són privats (segons dades de l’Imserso).
La diferència principal entre una plaça privada i una pública és el cost: A la privada, l’usuari paga el preu de mercat íntegrament. A la pública, es paga un preu regulat segons els ingressos, i la gestió és pública. A més, existeixen les places concertades: centres privats finançats públicament, on l’usuari paga segons la seva capacitat econòmica.
Per accedir-hi cal tenir reconegut un grau de dependència que justifiqui la necessitat.
El preu d’una residència pública o concertada sol oscil·lar entre el 65% i el 85% dels ingressos anuals de la persona.
El primer pas per accedir-hi és adreçar-se als serveis socials del municipi, on un treballador social iniciarà el procés de sol·licitud i informarà dels ajuts disponibles.
fmwripollet.cat
