Hi ha detractors i defensors de la intel·ligència artificial (IA). Alguns creuen que aquesta tecnologia només servirà per entorpir la creativitat humana i destruir llocs de treball. Altres, en canvi, veuen en la IA una eina potent capaç de millorar les nostres vides i optimitzar processos. Sigui com sigui, la IA ha vingut per quedar-se, i ignorar aquesta realitat pot ser un error.
El debat també se centra en com fem servir les eines més populars d’IA com ChatGPT, Grok, Quenn2.5 o Perplexity entre d’altres. Segons qui les utilitzi i amb quina finalitat, poden convertir-se en instruments per avançar com a societat o, al contrari, en mecanismes que ens aïllen i ens resten protagonisme.
Els avantatges econòmics i empresarials de la IA són evidents: permet automatitzar tasques repetitives, reduir costos i millorar la presa de decisions mitjançant l’anàlisi massiva de dades. A més, ofereix atenció al client permanent gràcies als assistents virtuals.
En l’àmbit científic i tecnològic, la IA accelera la recerca, impulsa el desenvolupament de noves tecnologies i aporta precisió en camps com la medicina o la meteorologia. Aquesta capacitat d’anàlisi i predicció obre camins impensables fa només uns anys.
En l’àmbit social i de benestar, la IA contribueix a una millor atenció sanitària, a una educació més personalitzada i a una major accessibilitat per a persones amb discapacitats. La seva aplicació pot traduir-se en una millora directa de la qualitat de vida.
També en el camp ambiental, la intel·ligència artificial optimitza l’ús energètic, controla la contaminació i ajuda a prevenir desastres naturals. És una aliada clau en la lluita contra el canvi climàtic.
Finalment, la IA destaca per la seva precisió, escalabilitat i capacitat d’innovació contínua, convertint-se en un motor de progrés en tots els sectors. Tot i això, els reptes ètics i laborals que planteja fan imprescindible una regulació i un ús responsable d’aquesta poderosa tecnologia.
Quines problemàtiques pot generar l’ús de la IA?
És perillós l’ús de la intel·ligència artificial? Els especialistes destaquen alguns desavantatges que poden suposar un problema a l’hora d’utilitzar-la i que han de ser esmenats o minimitzats en la seva evolució.
La intel·ligència artificial té el potencial d’eliminar llocs de treball a causa de la seva capacitat per automatitzar tasques repetitives i predictibles. Això pot reduir la demanda de treballadors en determinades indústries i provocar desocupació. Per fer front a aquesta realitat, cal promoure la requalificació i adaptació dels empleats per mantenir-los competitius en l’era digital.
Una altra causa de la perillositat del mal ús de la IA és el biaix algorítmic que es produeix quan els sistemes d’IA prenen decisions discriminatòries per culpa de dades d’entrenament esbiaixades. Això pot perpetuar desigualtats socials i decisions injustes, fet que evidencia la importància d’emprar dades diverses i representatives.
No oblidem que la intel·ligència artificial no deixa de ser un producte fruit de les màquines, i la manca d’empatia limita la capacitat de la IA per comprendre les emocions humanes. Això pot afectar negativament àmbits sensibles com la salut mental o l’atenció al client, on la comprensió emocional és essencial.
També la privacitat pot ser un problema, ja que la IA necessita grans quantitats de dades per funcionar correctament, incloent-hi informació personal. Això genera preocupacions sobre la seguretat i l’ús abusiu de dades confidencials.Cal establir marcs legals i transparents per protegir la privacitat ciutadana.
Un altre de les qüestions que planteja la IA és que nosaltres, si acabem sent una societat massa dependent de la IA, aquesta pot veure’s afectada per fallades tècniques o per la pèrdua d’habilitats humanes. Aquesta dependència pot fer-nos vulnerables davant errors o interrupcions dels sistemes. És important mantenir un equilibri entre l’ús de la tecnologia i les capacitats humanes.
A diferència dels humans, la IA té dificultats per afrontar situacions noves o imprevisibles. La seva manca d’intuïció i adaptabilitat limita la seva capacitat de resposta. Aquesta rigidesa pot ser problemàtica en entorns canviants.
Tot i que pot generar art o música, la IA depèn de patrons preexistents. Això redueix la seva originalitat i la fa incapaç de comprendre la creativitat humana. La innovació real continua sent un domini essencialment humà. També la implantació de la IA requereix inversions elevades i coneixements tècnics. Això pot augmentar la bretxa digital i excloure sectors socials amb menys recursos. Garantir un accés equitatiu a la formació i la tecnologia és fonamental.
En definitiva, la IA ofereix enormes beneficis, però també planteja riscos que cal abordar amb responsabilitat. El repte del futur és desenvolupar-la d’una manera ètica, segura i centrada en les persones. Només així podrem aprofitar tot el seu potencial sense comprometre els valors humans.
I per a acabar, ho podríem fer amb una mica d’humor. Mireu-vos aquest clip. Està força aconseguit i està fet amb intel·ligència artificial.
fmwripollet.cat
