El so més elegant del jazz
Johnny Hodges va neixer a Cambridge, Massachusetts, 25 de juliol de 1907 i va traspassar a Nova York, 11 de maig de 1970. Va ser un dels grans saxofonistes del jazz i una figura essencial de l’orquestra de Duke Ellington. Conegut pel seu to càlid i expressiu, va transformar el saxòfon alt en una veu humana capaç de transmetre emocions amb una delicadesa sense precedents.
Criat a Boston, Hodges va començar amb el piano abans d’enamorar-se del saxòfon. El seu gran mentor va ser Sidney Bechet, que li va ensenyar l’art del fraseig melòdic i la improvisació com a llenguatge emocional. Després d’actuar en clubs locals, va ser reclutat el 1928 per Duke Ellington, iniciant una col·laboració que definiria el so de l’orquestra durant més de quatre dècades.
Amb Ellington, Hodges va donar vida a grans peces com “Prelude to a Kiss”, “I Got It Bad (and That Ain’t Good)” i “Jeep’s Blues”, on el seu so vellutat i el seu control del vibrato esdevenien protagonistes. Entre 1951 i 1955 va liderar la seva pròpia banda, enregistrant discos com Castle Rock i The Blues, abans de tornar amb Ellington per viure una nova etapa d’èxit internacional.
El seu estil es caracteritzava per la puresa melòdica, el lirisme i una sensibilitat extrema més propera a la cançó que a la tècnica virtuosa. Va influir profundament músics com Charlie Parker, Cannonball Adderley i John Coltrane, que admiraven la seva capacitat per fer “parlar” l’instrument.
Johnny Hodges va morir el 1970, però el seu llegat perdura com el símbol d’un jazz elegant, emocional i atemporal. Com va dir Duke Ellington després de la seva mort: “Quan Johnny va morir, vaig perdre el meu so.”
fmwripollet.cat
