El Jazz Manouche, o Gipsy Jazz, és un estil europeu de jazz nascut als anys trenta a França, fruit de la fusió entre la música del poble manouche i el jazz nord-americà. Les seves arrels provenen de tradicions romanís i centreuropees que es van barrejar amb les influències de Armstrong, Ellington o Waller quan el jazz va arribar a Europa.
Als anys trenta, París es va convertir en el centre creatiu del gènere. Allà, Django Reinhardt i Stéphane Grappelli van fundar el Quintette du Hot Club de France, que va definir un so innovador basat en la pompe rítmica, la guitarra virtuosa, la improvisació ornamentada i un swing energètic, amb temes icònics com Minor Swing o Daphne.
La Segona Guerra Mundial va dispersar molts músics, però el gènere va sobreviure gràcies a la transmissió familiar i comunitària. Després de Django, el Jazz Manouche va viure una etapa més discreta fins al revival dels anys setanta i vuitanta, amb figures com Bireli Lagrène o Tchavolo Schmitt, i la consolidació a festivals com el de Samois-sur-Seine.
Amb el segle XXI, l’estil s’ha obert a nous llenguatges —música llatina, funk, electrònica, world music— gràcies a artistes contemporanis com Adrien Moignard o Dorado Schmitt.
Malgrat els canvis, el Jazz Manouche manté trets essencials com la guitarra acústica d’acer, la improvisació àgil, l’absència de bateria i un fort component comunitari. Avui és un gènere universal, viu i en evolució constant, impulsat pel llegat de Django Reinhardt i una comunitat global que el fa avançar cap a nous horitzons.
fmwripollet.cat
