De Mark Rosenblatt. Dir.: Josep Maria Mestres.
Teatre Goya de Barcelona
A la fmwripollet.cat ja vàrem recomanar aquest muntatge teatral, i ara el tornem a recomanar. Imperdible.
El 1983, l’escriptor britànic Roald Dahl (1916-1990 i cèlebre per llibres infantils com “Charlie i la fàbrica de xocolata” i “Matilda”; entre moltes altres obres), va prologar el llibre d’un amic on va criticar durament l’estat d’Israel pels seus àtacs a Beirut el 1982, que van causar més de 22.000 víctimes, la majoria civils. Aquest article va causar molt enrenou i l’escriptor va ser acusat d’antisemita.
El guionista i escriptor Mark Rosenblatt ha debutat com a autor teatral amb l’obra “Gegant”, que fa referència a l’estatura de Dahl. L’obra es va estrenar a Londres el 2024 amb John Lithgow, encarnant al polèmic escriptor i guanyant el premi Olivier pel seu treball.
Barcelona s’ha convertit en la primera ciutat del món on l’obra es representa després de Londres i a més a més, en català. Això és mèrit de Josep Maria Pou, que la va veure i de seguida va gestionar la compra dels drets, i com ell és un home de gran estatura (no sols física, també artística) ningú més adequat per interpretar a l’escriptor, que en aquella època, ja gran, vivia una situació personal molt complexa.
Rosenblatt ha creat una reunió de ficció, entre l’autor i els seus dos agents literaris (l’anglès i la nord-americana) que volen aconseguir que Dahl es disculpi pel seu article, cosa que ell no va fer mai. Cadascun va exposant els seus arguments i opinions, amb uns personatges perfectament definits.
Tot i que aquesta reunió no es va produir mai, tot el que es llegeix és autèntic, i moltes de les paraules de Dahl estan extretes de declaracions reals. I resulta esfereïdor comprovar la vigència del text, perquè com espectadors, si substituïm “Beirut” per Gaza i “Sharon” per Netanyahu, tenim un retrat absolutament colpidor del genocidi que s’està produint actualment sobre el poble palestí.
Rosemblatt explica que ell va escriure l’obra abans dels àtacs de Hamàs d’octubre del 2023, ja que el conflicte entre l’estat d’Israel i Palestina gairebé s’inicia amb la creació de l’estat jueu el 1948.
Rosenblatt, doncs, fent una obra de ficció a partir d’un fet real esdevingut fa més de quaranta anys, crea una peça de vigència absoluta, que posa davant l’espectador un problema candent, que s’agreuja cada dia que passa i ja veurem com acaba, malgrat el procés de pau engegat recentment.
És també una obra sobre els límits de la llibertat d’expressió i allò que avui dia s’anomena “política de la cancel·lació”. Una obra rica, farcida de matisos, que provoca la reflexió i el debat, i per descomptat, una obra molt oportuna. A banda del seu valor com a document, fins i tot, polític; artísticament és fantàstica.
Josep Maria Pou està gegantí en el seu paper, molt ben secundat per actors com Victòria Pagès, Pep Planas i Clàudia Benito, entre d’altres. L’ha dirigit amb molt bon pols, Josep Maria Mestres.
És una obra que honora el teatre català i que es podrà veure al Teatre Goya fins al 2 de novembre, i després emprendrà gira per Catalunya i la resta de l’estat espanyol. Jo, de tu, no me la perdria, ara, que la tens tan a prop.
Joana Raja/Crítica Teatral
