La Festa Major és la celebració anual més important d’una població. Tradicionalment, se celebra a l’estiu, quan antigament ja s’havien acabat les collites. Sol coincidir amb la diada del patró o patrona —un sant, una santa o una advocació mariana— o bé amb la commemoració d’un fet històric o tradicional rellevant per a la localitat.
Les festes majors tradicionals se celebren, majoritàriament, entre Sant Joan (24 de juny) i Sant Miquel (29 de setembre), és a dir, des del solstici d’estiu fins a l’equinocci de tardor. Tot i això, n’hi ha que s’allarguen fins a la Mare de Déu del Roser (7 d’octubre) o Sant Martí (11 de novembre), com és el cas de Cerdanyola del Vallès. Amb tot, la concentració més gran de festes majors es dona entorn del 15 d’agost —l’Assumpció— i el 8 de setembre —el Naixement de la Mare de Déu—, una data coneguda també com la festa de les marededeus trobades.
Aquestes celebracions giren sovint al voltant de sants amb una llarga tradició: protectors contra la pesta, patrons de pagesos, mariners, pescadors, oficis o cavalleries. Aquesta preferència fa palesa l’absència d’altres figures de devoció més moderna o institucional, com sant Josep o sant Jordi.
Ripollet és diferent
A Ripollet, la Festa Major no s’organitza en honor a cap sant ni cap verge. Què ens ha portat, doncs, a celebrar la festa grossa sense dedicar-la a una divinitat?
Antigament, la festa d’estiu es dedicava a Sant Esteve papa (2 d’agost), patró de la parròquia. A finals del segle XIX, la Festa Major es feia el primer diumenge d’agost, però les feines del camp, especialment la sega del blat, ocupaven encara molts veïns i veïnes, dificultant la participació popular.
Aquest fet va provocar un replantejament: es va traslladar la celebració a l’últim diumenge d’agost, una data més oportuna per garantir l’assistència de tothom. Amb aquest canvi, es va deixar d’honorar Sant Esteve papa, i per iniciativa de la parròquia, es va sol·licitar a Roma el patronatge de Sant Esteve Màrtir (26 de desembre, patró de Catalunya).
Una festa arrelada i oberta a la comarca
La Festa Major de Ripollet és, sens dubte, l’esdeveniment festiu més important de l’any. Hi participen entitats, col·lectius i persones a títol individual, tant en l’organització com en la celebració de les múltiples activitats que conformen el programa.
La cultura popular i tradicional hi és ben present: balls, concerts, pregó, castell de focs, activitats esportives i artístiques, fira d’atraccions, mercat de la vinya i àpats al carrer.
En un món globalitzat, la Festa Major esdevé també un espai de resistència cultural i de reivindicació del patrimoni local. Lluny de desaparèixer, aquestes celebracions reneixen i es transformen, creant nous vincles entre tradició i modernitat.
Aquest renaixement s’alimenta de la consciència del valor i la singularitat del patrimoni cultural propi, i de la necessitat de mantenir i recrear els valors identitaris, tot integrant la diversitat que aporten les noves realitats multiculturals.
La Festa Major de Ripollet és, així, una festa viva, oberta i inclusiva: un espai on conviuen arrels i futur, on tothom pot sentir-se part d’una comunitat que celebra i es reconeix membre d’un poble i gaudeix del seu caliu i no pas de la fredor de les formes socials i poc veïnals d’una ciutat.
fmwripollet.cat
