Parlem amb Lluís Giménez Puig, component del grup d’havaneres, ‘Mar i Vent’, grup d’havaneres de Ripollet, i que aquest dilluns de Festa Major van actuar a la plaça Joan Abat.
El 1898 l’Estat espanyol perdia les seves darreres colònies a les Antilles. Aquest fet, el qual s’anomenà “desastre del 98”, suposà un trencament en la mentalitat espanyola, que veia suprimit el seu imperi i en decadència el seu estat. La pèrdua de les colònies, i entre elles Cuba —considerada la joia de la Corona a Espanya—, provocà una desmoralització profunda, i posà en crisi el sistema de la restauració, imperant des de 1874.
Pels catalans també suposà un canvi important. Eren moltes les famílies que tenien algun parent a Cuba, ja que molts homes hi havien anat a “fer fortuna”. Amb la pèrdua de la colònia, molts d’aquests retornaren a Catalunya, i també tornaren els soldats catalans que hi havien anat a lluitar.
Diversos historiadors han evidenciat que les relacions entre la colònia i el territori català eren molt estretes: principalment per unes relacions comercials importants i constants, però també per vincles familiars i personals i relacions amoroses. Una mostra d’això són els cognoms catalans que encara persisteixen a l’illa. De fet, la comunitat catalana més gran del món es trobava precisament a Cuba; alhora, un quart dels soldats espanyols que hi van anar a lluitar eren catalans.
Pels que seguiren a Catalunya, el rom, el sucre i el tabac provinent de Cuba eren molt apreciats i populars, sobretot en la societat burgesa del XIX. Però no només aquests productes van arribar d’aquesta illa caribenya, també un nou gènere musical: l’havanera.
Aquesta música era autòctona de l’illa, i arribà aquí a partir del contacte colonial. Allà s’anomenava simplement ‘canciones’, però els catalans la reanomenaren prenent de referència el lloc d’on venia: l’Havana. I així és com encara la coneixem aquí.
Tot i que ja es coneixia abans de la pèrdua de Cuba, va ser a partir de 1898 que es popularitzà enormement l’havanera. Aquest fenomen es deu a diferents factors: la pèrdua de la colònia era un fet mediàtic i molta gent tornà d’allà, nostàlgica de les seves vivències caribenyes.
Mariners i pescadors de la costa aprengueren aquestes músiques, que des de llavors cantarien a moltes tavernes marineres.
Aquestes cançons parlaven de temes amorosos i de guerra, amb un cert fil nostàlgic però també atrevides i “picants”. Aquí a Catalunya també van adquirir un caràcter satíric força rellevant.
En un primer moment l’havanera es cantarà en castellà, i no serà fins més tard que es començaran també a catalanitzar, adquirint un caràcter propi.
Aquest gènere musical es va mantenir viu a tavernes i vaixells de la costa catalana, però a partir de la dècada dels 40 del segle XX es va tornar a popularitzar i va travessar fronteres.
Això va ser possible gràcies a l’acció d’alguns artistes que posaren per escrit tota la tradició oral.
La primera a ser escrita va ser La Gavina —primer en castellà (La Gaviota)—, per Frederic Sirés el 1947.
Tot i ser creada, conservarà els trets bàsics de l’havanera i servirà d’exemple per futures creacions. El tema recurrent era el paisatge marítim i la nostàlgia, amb cançons com La Gavina, El Meu Àvi, La Bella Lola…
Havaneres a Ripollet
Aquest dilluns 1 de setembre, dillins de Festa Major, a les 8 de la tarda a la plaça d’en Joan Abad, davant de l’entrada del Pavelló Joan Creus, es va fer la tradicional cantada d’Havaneres. Els encarregats van ser la gent de ‘Mar i Vent’, del que forma part un ripolletenc, en Lluís Giménez Puig.
En Lluís Giménez Puig ha passat molt amablement pels nostres micròfons. Amb ell varen parlar d’havaneres i d’altres qüestions, entre elles Ripollet, per exemple.
Mar i Vent
fmwripollet.cat
