ELS FILLS
De: Lucy Kirkwood. Dir.: David Selvas Jansana. Teatre: La Villarroel.
UNA FESTA A ROMA
De: Marc Artigau i Queralt. Dir.: Clara Segura. Teatre Lliure de Gràcia.
Coincideixen a la cartellera teatral barcelonina dues obres de teatre radicalment diferents, però que tenen molt en comú: parlen o ens mostren a pares i fills, per acabar tot plegat en una mateixa paraula: responsabilitat. La que han de tenir els uns cap als altres o a l’inrevés.
ELS FILLS és una obra de l’autora britànica Lucy Kirkwood (1984). El seu títol original és The Children i es va estrenar a Londres el 2016 i a Broadway el 2017, essent finalista al Premi Tony. Aquesta obra, que crec que és l’única que s’ha estrenat entre nosaltres de Kirkwood (almenys jo no he vist cap altre), ja va tenir una estrena el 2022, al Teatre Akadèmia, amb el títol d’Els nostres fills, muntatge que no vaig veure.
Kirkwood es va inspirar en la tragèdia esdevinguda el 2011 a la central nuclear de Fukushima per escriure la seva obra, protagonitzada per tres persones (el matrimoni que componen la Hazel i el Robin (Mercè Arànega i Jordi Boixaderas) i una amiga, la Rose (Emma Vilarasau) a la que fa més de trenta anys que no veien i que s’ha presentat sobtadament a casa seva. Tots tres eren enginyers en una central nuclear pròxima que va patir un greu accident, molts anys enrere, que va provocar una gran radiació i la creació d’una zona d’exclusió i unes greus conseqüències pels tots aquells que viuen a prop.
L’obra comença tot just amb el reencontre de les dues amigues, al que poc després s’incorporarà el marit i tot plegat dona peu a una mena de comèdia domèstica, amb aquells diàlegs en què els personatges es posen al dia de la seva quotidianitat; converses que tenen moments d’humor, però que també deixen entreveure escletxes d’unes relacions que potser amaguen algun secret. Però la Rose no ha vingut en una visita de cortesia, sinó amb un propòsit molt concret, que s’anirà desvelant i que és el que centra l’objectiu final de l’obra: la de posar a aquests personatges i, per afegiment, als espectadors, sobretot als més adults, davant la seva responsabilitat del món que hem de deixar a les futures generacions; a les dels nostres fills i a totes les que vinguin darrere.
I quines haurien de ser les accions que caldria emprendre ja ara, quant s’ha produït el desastre, per evitar que les conseqüències s’agreugin encara més per aquestes generacions futures? Un més que interessant punt de vista, que incita a la reflexió i al diàleg i que la sàvia direcció de Selvas sap potenciar, traient espurnes brillants dels tres intèrprets, a qui no anem pas a descobrir ara. De fet, estic segura que són ells els que han aconseguit, només amb els seus noms junts en un repartiment, que l’obra assolis el record de vendre totes les localitats del teatre fins a la darrera funció, abans que s’estrenés. Així doncs, el boca-orella poc podrà fer, almenys que no prorroguin, cosa que encara no s’ha anunciat que hagi de passar. Tant de bo.
En l’altra obra, UNA FESTA A ROMA, assistim a una altra mena de responsabilitat, la que han de tenir els fills quan els seus pares, ja grans, queden afectats per la malaltia, sigui una discapacitat física o bé mental, amb el terrible Alzheimer. Aquí tenim a una vella taxista, Marta Angelat, que ha començat a patir demència i al seu fill (Oriol Vila) que la cuida amb atenció i amor, però que no té més remei que ingressar-la en una residència. Allà coneixeran a un altre home gran que està invàlid (Lluís Marco) i a la seva filla (Gemma Martínez). Les relacions personals i afectives d’aquests quatre personatges són l’eix principal de l’obra, tot i que al voltant seu, n’hi ha d’altres (pacients, metges, un capellà, un infermer, un mecànic) interpretats per la resta de membres de la companyia: Albert Triola, Xavier Boada i Isabel Rocatti, ja que alguns dupliquen o tripliquen caràcters.
La delicada direcció de Clara Segura aconsegueix que malgrat tocar un tema tan dramàtic, l’obra té molts tocs de comèdia (especialment amb les diatribes anticlericals del personatge de Lluís Marco) i algunes escenes agosarades, com el cant de La Internacional (fortament aplaudit per la platea), però al capdavall predomina el sentiment de l’extrema necessitat de potenciar al màxim la cura i atenció a les persones grans, i una no menys decisiva, com és la importància de l’amor en la tercera edat. Seria estrany pensar que cap espectador no hagi viscut alguna de les situacions que es mostren a l’escenari del Teatre Lliure, cosa que augmenta l’emotivitat final que podem sentir, quan hem estat testimonis de la pèrdua de memòria (o sigui de la identitat mateixa) d’éssers estimats per nosaltres.
ELS FILLS s’està representant al teatre La Villarroel fins al 29 de març de 2026.
UNA FESTA A ROMA s’està representant al teatre Lliure de Gràcia fins al 22 de març de 2026, però té prevista una gira catalana amb parades a: Teatre Bartrina de Reus (17 d’abril); Teatre El Jardí de Figueres (24 d’abril); L’Artesà del Prat de Llobregat (10 de maig); Teatre Kursaal de Manresa (16 de maig); Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú (23 de maig); Teatre Municipal de Girona (24 de maig); Teatre Zorrilla de Badalona (29 de maig) i Espai l’Amistat de Premià de Mar (13 de juny). I fora de Catalunya, al Teatre Auditori de Manacor (6 de juny).
Joana Raja/Crítica de teatre
fmwripollet.cat
