El conjunt local va pagar car un sot al final de la primera part i a l’inici de la segona, però va demostrar orgull i capacitat de reacció per retallar un desavantatge de deu gols en el tram final.
El partit va començar amb un guió equilibrat. Durant els primers 20 minuts, el Ripollet va mostrar una defensa sòlida i atacs ben estructurats, mantenint el marcador igualat. No obstant això, la recta final del primer temps va esdevenir un punt d’inflexió negatiu: diversos desajustos defensius i la manca d’encert en atac van permetre a l’Alcarràs obrir escletxa i marxar al descans amb un clar 12-17.
La represa tampoc va portar l’esperada reacció. El Ripollet va sortir a la pista amb dubtes, recaient massa en accions individuals i allunyant-se del joc col·lectiu. Aquestes imprecisions es van traduir en pèrdues de pilota que l’Alcarràs va castigar amb rapidesa al contraatac, arribant a situar un desavantatge màxim de 10 gols.
Va ser aleshores, després de sol·licitar l’últim temps mort, quan l’equip local va fer autocrítica. Les indicacions des de la banqueta van tenir efecte: els jugadors es van posar la granota de treball, van augmentar la intensitat defensiva i, malgrat el cansament, van recórrer a orgull per reduir la diferència. El Ripollet va competir fins al final i va tancar l’acta amb un 29-35, una derrota dolorosa, però amb la dignitat de qui lluita fins al darrer segon.
fmwripollet.cat
