La nova senyalització de la fossa comuna i altres espais del cementiri de Montcada i Reixac s’ha inaugurat aquest 18 d’octubre, en presència del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler
El cementiri de Montcada i Reixac s’ha incorporat oficialment a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya, amb la instal·lació de sis elements informatius i de resignificació que expliquen els fets ocorreguts durant la guerra civil espanyola. L’acte d’inauguració ha comptat amb la presència del conseller Espadaler i de l’alcalde Bartolo Egea.
Durant la seva intervenció, Espadaler ha remarcat “el compromís del Govern amb la veritat, la justícia i la reparació de totes les víctimes”, subratllant la importància de mantenir viva la memòria com a garantia de futur i convivència.
Per la seva banda, l’alcalde Egea ha destacat que la senyalització és “una eina per reflexionar sobre l’impacte de la guerra civil i reconèixer-ne les víctimes”, mentre que el regidor de Cultura, Albert Carandell, ha reivindicat el projecte com un acte de responsabilitat i compromís polític compartit amb la Generalitat.
Aquesta inauguració s’emmarca dins la segona edició del Cicle de Memòria Democràtica, una iniciativa conjunta entre l’Ajuntament de Montcada i Reixac i el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, que s’estén entre els mesos d’octubre i novembre.
El projecte inclou sis punts informatius que contextualitzen la complexitat històrica del cementiri, entre ells un plafó panoràmic exterior, un espai dedicat a la fossa comuna, un altre al mausoleu dels montcadencs assassinats, i tres plaques que revisen simbologia franquista.
Segons l’estudi elaborat pel professor Oriol Dueñas (UB) el 2024, aquesta actuació neix de la necessitat de dignificar i reconèixer les víctimes, després d’una documentació històrica exhaustiva encarregada per la Direcció General de Memòria Democràtica.
La fossa de rereguarda
El cementiri de Montcada i Reixac acull la fossa més gran de represaliats de la rereguarda catalana durant la Guerra Civil, amb prop de 1.200 víctimes de la violència política i social entre 1936 i 1937.
Durant la guerra i la postguerra, les exhumacions van permetre identificar 155 cossos d’un total de més de 1.100 víctimes, moltes de les quals encara avui romanen sense identificar, en un espai que ha estat parcialment alterat per la construcció posterior de nínxols.
El cementiri de Montcada i Reixac quan es va fer l’exhumació de 1940
fmwripollet.cat
