El debat sobre el sistema de recollida de residus porta a porta a Ripollet continua generant una forta controvèrsia entre la ciutadania, tal com reflecteixen les nombroses respostes a una recent columna d’opinió a Revista Digital de Ripollet. Les diferents veus mostren una barreja de frustració, crítiques a la gestió municipal i preocupació per l’incivisme.
Una de les idees més repetides és que el problema de fons no és tant el sistema com el comportament d’alguns veïns. Diversos participants denuncien actituds incíviques, com llençar bosses a papereres o no recollir els excrements dels gossos, i consideren que “si la gent no vol complir, cap model funcionarà”. En aquest sentit, apunten a una manca general de consciència cívica que agreuja qualsevol model de recollida.
Tanmateix, una part important de les crítiques es dirigeixen directament al porta a porta. Molts usuaris consideren que el sistema provoca una imatge de brutícia, amb bosses acumulades als carrers en dies concrets, especialment en zones cèntriques com la Rambla. També denuncien problemes d’insalubritat i mala imatge del municipi davant visitants d’altres poblacions.
Una altra queixa recurrent és la desigualtat territorial en l’aplicació del sistema. Diversos comentaris assenyalen que hi ha barris amb contenidors disponibles i altres sense, fet que genera sensació de greuge comparatiu. Alguns veïns es pregunten si aquesta diferència respon a criteris econòmics o de visibilitat.
El model alternatiu dels contenidors —especialment els intel·ligents o amb accés controlat— apareix com una de les principals propostes. Alguns participants posen com a exemple municipis propers on s’han instal·lat contenidors amb sistemes d’obertura amb targeta, considerant-ho una solució més còmoda i eficient que evitaria deixar les bosses al carrer.
També hi ha crítiques al procés d’implantació, que molts consideren precipitat i amb poca informació prèvia. La manca de pedagogia i de participació ciutadana és, per a alguns, una de les causes del rebuig actual. En aquesta línia, es reclama més educació ambiental i seguiment real del reciclatge abans d’imposar canvis estructurals.
Finalment, algunes veus amplien el focus i apunten cap a l’origen del problema: l’excés d’envasos i la responsabilitat de les empreses productores. Proposen reduir la fabricació de materials contaminants i revisar el paper dels sistemes de gestió com Ecoembes.
En conjunt, el debat evidencia una societat dividida entre qui veu el porta a porta com una eina necessària però mal aplicada, i qui el considera directament un error. El que sí que genera consens és la necessitat de combinar qualsevol sistema amb més civisme, informació i coherència en la seva implementació.
Des de la Revista Digital de Ripollet, us agraïm els missatges que heu deixat a la nostra bústia de Facebook, X i Instagram. Ens complau poder treballar temes que desperten el vostre interès. Moltes gràcies.
fmwripollet.cat
