La Societat Coral El Vallès ha presentat un ambiciós projecte musical sota el títol “Stabat Mater en concert i diàleg. Dues mirades: Pergolesi i Haydn”, una proposta que combina interpretació i reflexió al voltant d’una de les obres més colpidores del repertori sacre.
El cicle s’ha iniciat aquest dissabte 14 de març a les 8 de la tarda a l’església de Ripollet, amb la interpretació del Stabat Mater de Giovanni Battista Pergolesi, plantejat en clau de dona. Aquesta lectura ha posat el focus en la mirada femenina dins la música sacra i reivindicava el paper de la dona en la història musical, tot generant un espai de diàleg amb el públic.
La proposta continuarà amb el Stabat Mater de Joseph Haydn, que es podrà escoltar el 3 de juliol a les 19 h a l’Auditori de Ripollet i el 4 de juliol a les 19 h a Arenys de Mar. Aquesta segona mirada oferirà una aproximació diferent i complementària a un mateix text litúrgic, mostrant la riquesa expressiva i estilística de dues èpoques i sensibilitats.
El projecte ha estat acompanyat d’una xerrada divulgativa per aprofundir en les obres i en el paper de la dona en la història de la música, reforçant així la voluntat pedagògica i cultural de la iniciativa. Una trobada que es va fer a la seu de la Societat Coral el Vallès, a la plaça Clos el passat 10 de març.
Al final del concert, varem parlar amb la Silvia Miguel, presidenta de la SCV.
El “Stabat Mater” de Pergolesi: la música d’un comiat
El 1736, en un monestir franciscà de Pozzuoli, un jove compositor italià treballava en una partitura que acabaria convertint-se en una de les obres sacres més commovedores del segle XVIII. Aquell músic era Giovanni Battista Pergolesi, i la composició, el seu cèlebre Stabat Mater. Escrita en les últimes setmanes de la seva vida, mentre patia tuberculosi i era conscient que el final s’acostava, l’obra ha quedat com un testimoni musical d’una sensibilitat extraordinària davant la mort i el dolor.
La partitura està concebuda per a soprano i contralt solista, amb un acompanyament instrumental reduït, però expressiu: violins I i II, viola i baix continu —habitualment violoncel i orgue. Aquest format auster permet que la música posi l’accent en la tensió emocional del text litúrgic medieval, que descriu el patiment de la Mare de Déu davant la crucifixió de Crist. El recurs a dissonàncies subtils i a línies melòdiques carregades de patetisme crea un llenguatge musical d’una intensitat singular.
Malgrat que diverses obres atribuïdes durant anys a Pergolesi han resultat ser d’altres autors, en el cas del Stabat Materl’autoria és indiscutible, ja que es conserva un manuscrit autògraf del compositor. La peça va ser escrita per encàrrec de la confraria napolitana Confraternità dei Cavalieri di Sant Luigi di Palazzo, que anteriorment havia utilitzat un Stabat Mater d’Alessandro Scarlatti per a les celebracions del Divendres de Dolors a Nàpols. La nova composició de Pergolesi estava destinada a substituir aquella obra en aquestes cerimònies.
Durant la seva estada a Pozzuoli, Pergolesi no només treballava en aquesta peça: també preparava una altra obra religiosa, el Salve Regina. Tot i la seva curta vida —va morir amb només 26 anys—, el compositor va deixar amb el Stabat Mater una obra d’una força expressiva excepcional.
L’èxit va ser immediat i persistent. Al llarg del segle XVIII es va convertir en una de les partitures més impreses i difoses d’Europa. El filòsof Jean-Jacques Rousseau en va elogiar el moviment inicial, qualificant-lo com “el duo més perfecte i commovedor que ha sortit de la ploma de qualsevol compositor”.
La influència de la peça també es va reflectir en nombroses adaptacions. El compositor Giovanni Paisiello en va ampliar l’acompanyament orquestral, mentre que Joseph Eybler hi va incorporar parts corals per substituir alguns duets. Altres músics també la van reinterpretar o reutilitzar. Entre ells destaca Johann Sebastian Bach, que va utilitzar la música de Pergolesi com a base del seu salm Tilge, Höchster, meine Sünden (BWV 1083). També hi van intervenir figures com Antonio Salieri, Johann Adam Hiller —que en va fer una versió sobre un text del poeta Klopstock— i, ja al segle XX, Paul Hindemith, que en va incorporar fragments a la seva òpera Sancta Susanna.
Així, el Stabat Mater de Pergolesi no és només una obra religiosa, sinó també el llegat d’un compositor que, a les portes de la mort, va transformar el dolor en música d’una bellesa perdurable.
fmwripollet.cat
