Dir.: Fabián Bielinsky. Argentina, 2000
Fa vint-i-cinc anys els espectadors vam descobrir a Ricardo Darín. No era pas un principiant, ja que la seva carrera a l’Argentina ja era llarga llavors, i fins i tot, alguns films seus precedents, com Perdido por perdido o El mismo amor, la misma lluvia, ja s’havien estrenat a les nostres pantalles. Però Nueve Reinas, on era el gran protagonista, el va convertir en estrella i des de llavors no ha parat de treballar tant el cinema com en el teatre, tant espanyol, com internacional.
NUEVE REINAS és un film sobre dos timadors de pa sucat amb oli (un és Darín, l’altra és Gastón Pauls, qui no es va veure tan beneficiat de l’enorme èxit del film) que un dia troben la gran oportunitat amb una estafa molt estimulant i aparentment, senzilla. Però un guió diabòlic del mateix director, aportarà un munt de sorpreses per aquests estafadors i també pel públic.
El film jugava una mica en el territori que ja havia explorat el film nord-americà El Golpe (George Roy Hill, 1973, amb la parella Paul Newman i Robert Redford), o sigui, estafadors, enganyifes i un final totalment sorprenent.
Igual que amb El Golpe, el film argentí va estar mesos i mesos en cartell, una cosa que ara sembla impossible, on els films, si estan algunes setmanes, ja són un gran èxit. Va ajudar molt una història que enganxava l’espectador des de bon principi i el carisma d’un Ricardo Darín que des de llavors forma part de la memòria cinèfila del nostre país. I també un boca-orella insistent, on el que més es recomanava era “millor que no sàpigues res; tu ves a veure-la i després en parlen”.
Ara en complir-se el 25 aniversari de la seva estrena el film ha tornat a la pantalla d’uns quants cinemes catalans. Si no la coneixeu, doncs teniu una bona cita –a cegues—amb ella.
Joana Raja/Crítica Cinematogràfica
fmwripollet.cat
