La tarda d’aquests dimarts 17 de juny, l’Albert Beorlegui ha tancat el cicle de conferències de l’Aula d’Extensió Universitària per a Gent Gran. Un curs de xerrades i conferències que obria la Carme Ruscalleda parlant de gastronomia i que s’ha tancat amb la barreja d’aquesta i el cinema.
Els àpats, la relació entre persones, el romanticisme, el plaer dels sentits, la tradició i les millors escenes de cinema, totes amb un denominador comú, el menjar.
L’Albert Beorlegui és llicenciat en dret, i tècnic de comunicació de l’Ajuntament de Matadepera i col·labora des del 1994 en nombrosos mitjans de comunicació com a comentarista cinematogràfic, entre els quals actualment destaca RAC 1 amb la secció “El basar de les sorpreses” del programa «Via lliure» de Xavier Bundó. També ha col·laborat amb Agnès Marquès al “No ho sé”, Ricard Ustrell a “El Suplement” de Catalunya Ràdio, Crisol Tuà a “El crepuscle dels déus” o Xavi Martin amb “El club dels cinèfils impenitents”, entre d’altres.
La conferència d’aquest dimarts 17 de juny, és un breu assaig d’una de les relacions més profitoses que ha donat el cinema: la seva relació amb el menjar. Hi tenen lloc pel·lícules que esdevenen un importantíssim fet cultural que és, la gastronomia.
Les pel·lícules de la conferència
En Beorlegui ens parlava a la primera mostra de films, d’una de les pel·lícules dels germans Lumière exhibides al Saló Indi del Gran Cafè de París, el 28 de desembre de 1895 i que porta per nom El menjar del bebè, i on en 41 segons es veu August Lumière i la seva esposa, Marguerite, esmorzant amb la seva filla petita, Andrée.
Des de llavors, i fins als nostres dies, el menjar ha ocupat un lloc ben destacat en moltes pel·lícules, algunes d’elles, mostrant aliments més aviat inusuals, com Chaplin menjant-se la seva bota a La quimera del oro (1925) per exemple; o fins i tot massa exòtics, com la protagonista d’Indiana Jones y el templo maldito (1984), que assisteix a un sopar diguem que no massa convencional.
D’altres, la cuina ha estat la materialització d’un desig amorós, com el cas de l’escena dels espaguetis a La dama y el vagabundo (1955), o les guatlles amb pètals de rosa a Como agua para chocolate (1991).
En algunes, s’han sublimat alguns elements gastronòmics, com el vi Entre copas, (2004), o els dolços Chocolat, (1999). I en d’altres, uns comensals al voltant d’una taula han despertat sentiments ben profunds, com de nostàlgia Dublineses, (1987) o de satisfacció vital El festín de Babette, (1987).
Hi ha pel·lícules on s’ha demostrat que el talent per cuinar bé es pot trobar en l’ésser més insospitat Ratatouille, (2007), i fins i tot que no hi ha res que pugui agermanar dues cultures, separades per milers de quilòmetres de distància, amb maneres de fer diferents com precisament la cuina Un viaje de 10 metros, (2014).
Aquesta conferència també va fer un breu recorregut per algunes pel·lícules on la gastronomia ha anat molt més enllà del simple aliment per esdevenir quelcom ben especial.
Chaplin restaurat
I un suggeriment. En uns dies, s’estrenarà La quimera del oro, la pel·lícula d’en Charlot, totalment restaurada i en commemoració del centenari de l’estrena d’aquesta obra d’art cinematogràfica i universal, un film del meticulós i alhora meravellós mestre del cinema: Charles Chaplin.
Després de la xerrada d’avui, hem apropat el micròfon a l’Albert Beorlegui. Aquest és el resultat de la nostra conversa.
fmwripollet.cat
