Aprofitant aquests dies d’estiu, hi ha propostes que serveixen per a passar el temps de manera més entretinguda. Si treballeu a Barcelona o us costa poc desplaçar-vos-hi, hi ha una proposta teatral a l’aire lliure que potser us pot interessar, es tracta del clàssic de Shakespeare: ‘Cimbelí’. Ens en parla la crítica teatral de la fmwripollet.cat, la Joana Raja.
Obra: ‘CIMBELÍ’, de William Shakespeare.
Versió i direcció de Jenny Beacraft.
Des de ja fa uns quants anys, cada estiu, el Parc de l’estació del Nord, a la vora de l’Arc de Triomf de Barcelona, s’omple de teatre, en una experiència a l’aire lliure, francament encisadora. Són la companyia de Pàrquing Shakespeare, i cada any, munten una obra de l’escriptor britànic. Aquest estiu l’hi ha tocat el torn a una de les seves peces menys representades als escenaris catalans: Cimbelí, nom d’un rei britànic, enfrontat als romans, en una època precristiana.
Malgrat que hi ha alguna mort i algun personatge que es mou en l’àmbit de la traïdoria, l’obra juga més en el camp de la comèdia, amb el tema de la fidelitat d’una esposa, identitats canviades, personatges que es disfressen per aparentar ser d’un altre sexe, beuratges que causen una mort aparent, i tot plegat per arribar a un final feliç, on cada personatge trobarà el seu lloc. Per tant, tots són elements narratius que Shakespeare ha fet aparèixer en moltes de les seves obres més conegudes.
Versió i adaptació
Beacraft, una nord-americana establerta a Barcelona des de fa ja uns quants anys, fa la seva pròpia versió, escurçada òbviament, ja que l’obra original, sencera, dura quasi unes 4 hores, i aquí, mantenint l’esquema argumental original, dura uns 90 minuts. I els espectadors ho hem d’agrair, perquè seria impossible aguantar moltes més hores en els bancs de pedra circulars on hem de seure.
De fet, Beacraft i el seu equip de 8 esforçats actors (alguns duplicant o triplicant personatges) volen oferir una estona de pur divertiment, acostant el gran teatre en un format popular, entretingut, on sovint s’insereixen picades d’ullet humorístiques sobre temes actuals, tot i que l’arrel ja estigui en la mateixa obra. En Cimbelí, el principi d’autoritat està força qüestionat. Tot plegat, doncs, és una proposta molt esbojarrada i fresca que la companyia ofereix sense que el públic hagi de pagar entrada. Només al final, quan ja ha acabat, posen un cubell al centre del seu escenari perquè la gent deixi la voluntat, si així ho consideren.
Una posada en escena peculiar
L’experiència es fa en un espai públic, en mig del parc, i rodejat d’àrees com un parc infantil… per tant, els actors, que no porten micròfons, s’han d’esforçar d’allò més, i els espectadors també, ja que es pot perdre el fil de la narraciótot i que poden voltar i buscar un lloc on s’escolti menys la cridòria de nens i nenes que juguen a pocs metres, sense que els interessi gaire Shakespeare i el seu món. Però això forma part de l’encant de la proposta. Val la pena acostar-s’hi al capvespre, i gaudir d’un bon espectacle mentre el sol es va esvaint entre els arbres.
CIMBELÍ es pot veure al Parc de l’estació del Nord de Barcelona, fins al 28 de juliol, cada dia a les 19 hores, excepte dimarts i dimecres.
Joana Raja
Crítica Teatral
fmwripollet.cat
