Ripollet – Amb motiu del 81è aniversari de l’alliberament dels camps nazis, Ripollet tornarà a convertir els seus carrers en un espai de memòria i compromís col·lectiu. Aquest divendres, 8 de maig de 2026, la vila acollirà una nova edició de la ruta Stolpersteine, una iniciativa que vol recordar els cinc ripolletencs deportats als camps de concentració nazis: Tomàs Caballero Vico, Josep Datzira Casamitjana, Juan Montesinos Uribe, Sotero López Tello i Pau Pallàs Alsina.
La proposta d’Acció Ripolletenca Antifeixista, que tindrà lloc de 18.00 h a 19.00 h amb inici a la plaça 11 de Setembre, planteja un recorregut pels espais on es troben aquestes llambordes de memòria —les Stolpersteine—, petites plaques daurades que recorden les víctimes del nazisme davant dels seus darrers domicilis coneguts.
Més enllà del record, la ruta es presenta com un acte de reivindicació activa. En un context en què els discursos d’odi i les ideologies autoritàries tornen a emergir en diferents punts d’Europa -a Catalunya també- l’activitat posa l’accent en la necessitat de preservar la memòria històrica com a eina per evitar la repetició dels errors del passat.
La jornada comptarà amb la participació d’alumnes de diversos instituts i escoles de Ripollet, que contribuiran amb propostes i intervencions al llarg del recorregut. L’objectiu és implicar les noves generacions en la transmissió d’aquesta memòria, convertint-les en protagonistes d’un exercici col·lectiu de consciència històrica.
L’acte culminarà a la plaça del Clos, on es durà a terme una cloenda cultural amb l’actuació del SCV i la representació de fragments de Bodas de sangre, a càrrec de La Careta Teatre. Una combinació d’art i memòria que busca apel·lar tant a la reflexió com a l’emoció.
La convocatòria és oberta a tota la ciutadania. Una oportunitat per recordar, per reivindicar i, sobretot, per reafirmar un compromís compartit.
Aquesta exposició: “Deportats. Ripolletencs als camps nazis (1940-1945)”,
recuperava i donava veu a la història dels cinc ripolletencs que, després de l’exili, van ser deportats i van perdre la vida als camps de concentració nazis. Es tracta d’una mostra de memòria històrica que l’any 2021 va recórrer diversos carrers de Ripollet, apropant aquests relats a l’espai quotidià del municipi.
En la imatge, l’exposició es pot veure instal·lada a la plaça d’en Clos fa 5 anys, un dels punts on aquest itinerari memorial va fer parada per convidar la ciutadania a reflexionar sobre el passat i mantenir viu el record de les víctimes.
Cinc vides truncades per l’exili i els camps nazis
Els noms de Tomás Caballero Vico, Sotero López Tello, Josep Datzira Casamitjana, Juan Montesinos Uribe i Pau Pallàs Alsina formen part d’una geografia íntima de la memòria a Ripollet. Avui, petites llambordes daurades incrustades a les voreres —les Stolpersteine— recorden el rastre d’unes vides marcades per la guerra, l’exili i la barbàrie nazi. Però darrere de cada placa hi ha una història que travessa fronteres i ideologies, i que connecta la vida quotidiana d’un poble amb un dels episodis més foscos del segle XX.
Tomás Caballero Vico havia nascut el 1897 a Castillejar, a Granada. Com tants altres andalusos, va emigrar a Catalunya als anys vint buscant una vida millor. A la fàbrica Uralita va entrar en contacte amb el moviment obrer anarquista, una militància que acabaria marcant el seu destí. Després de la Guerra Civil, la repressió franquista va caure amb duresa sobre la seva família: casa registrada, acusacions de saqueig, i la humiliació pública de la seva dona, Adoración Teruel Alonso, obligada a rapar-se el cap i a fer treballs de neteja sota la vigilància falangista. Caballero va fugir el mateix dia que les tropes franquistes entraven a Ripollet. L’exili el dugué a França, i d’allí al laberint de camps de confinament. El 25 de gener de 1941 va ser detingut per la Gestapo i deportat a Mauthausen. Poc després, traslladat a Gusen, hi moria el 14 de setembre del mateix any.
Un destí similar va tenir Sotero López Tello, nascut el 1909 a Benamaurel. Instal·lat a Ripollet abans de la guerra, també va travessar els Pirineus fugint de la repressió. Detingut per la Gestapo a Lüneburg, va ser deportat a Mauthausen el gener de 1941 dins d’un gran contingent de presoners. Allà li van assignar el número 6404. La seva vida s’acabaria el 10 de febrer de 1942 al castell de Hartheim, un centre d’extermini on els nazis experimentaven amb el gas. És un dels dos ripolletencs documentats com a assassinats per aquest mètode.
L’altre és Josep Datzira Casamitjana, pagès nascut a Ripollet el 1912. Detingut a la zona de Trier, va ser deportat a Mauthausen el 1941. Inicialment registrat amb un número, després en rebé un altre dins del sistema concentracionari nazi, que convertia les persones en simples xifres. El gener de 1942 va ser inclòs en un suposat trasllat mèdic. Com tants altres, no es tractava d’un hospital, sinó d’un viatge cap a la mort. Va ser assassinat amb gas el 2 de febrer de 1942.
La trajectòria de Juan Montesinos Uribe reflecteix també la història de l’emigració interior a Catalunya. Nascut a Huércal-Overa el 1908, va arribar a Ripollet durant la gran onada migratòria dels anys vint. Barber de professió, es va sindicar a la CNT en un context en què la classe treballadora buscava organització i drets. Mobilitzat durant la guerra, va tornar derrotat a casa abans d’emprendre el camí de l’exili. A França, el seu rastre es difumina: un camp de presoners, una carta mig escrita demanant silenci, i després la deportació. Va arribar a Mauthausen el 1941 i fou traslladat a Gusen, on moriria el 19 de desembre d’aquell any.
El més jove del grup, Pau Pallàs Alsina, nascut a Ripollet el 1907, havia viscut entre el món rural i el tèxtil, entre Santiga i Sabadell. Cridat a files en els darrers mesos de la guerra, no va tenir temps de refer la vida. L’exili el portà també als camps francesos i, finalment, a Mauthausen el 1940. Traslladat a Gusen, hi va morir l’11 d’abril de 1941. La seva família no en va saber res fins molt de temps després.
Cinc històries que comparteixen un mateix fil: la derrota republicana, l’exili, la detenció per part de la Gestapo i la deportació als camps nazis. Però també cinc itineraris que comencen en carrers concrets de la nostra vila —Sagrera, Calvari, General Prim, Barberà— i que avui es poden recórrer a peu. Les Stolpersteine (llambordes de la memòria) no només assenyalen on vivien; obliguen a mirar cap avall per recordar que, sota els passos quotidians, hi ha una memòria que no pot ser esborrada.
fmwripollet.cat
