La ciutat de Perpinyà acollirà una nova edició del prestigiós Festival OFF Perpignan, una cita ineludible per als amants de la fotografia que se celebra paral·lelament al reconegut Visa pour l’Image, referent internacional del fotoperiodisme.
Enguany, l’associació Afocer (Agrupació Foto-Cine Cerdanyola-Ripollet) ha estat seleccionada per participar-hi amb l’exposició “L’altra ciutat”, una impactant sèrie fotogràfica del soci Vicenç Semper. La mostra es podrà visitar a l’Hôtel de Ville, a la Place de la Longe, i estarà disponible durant tot el festival.
“L’altra ciutat” documenta la vida quotidiana d’un assentament d’ètnia gitana i d’origen portuguès ubicat sota l’autopista C-58, entre els municipis de Cerdanyola, Montcada i Ripollet, just abans del seu desallotjament amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. Les imatges ofereixen una mirada propera i humana sobre una realitat sovint ignorada.
Amb aquesta participació, AFOCER reforça el seu compromís amb la fotografia documental i la memòria històrica, portant una part de la nostra realitat local a un escenari internacional.
Més de 10 anys d’asentament
Durant la dècada de 1980 fins a principis dels 1990, entre 900 persones gitanes, principalment originàries de Portugal, però també d’Extremadura i Hongria, van viure en un campament precari a la llera del riu Sec, a tocar amb el Ripoll i a la frontera municipal amb Cerdanyola del Vallès. Podeu trobar més informació, clicant en aquest enllaç:
Patrimoni Cultural+4liniaxarxa.cat+4El País+4.
Vivien en condicions infranquejables: sense llum, sense aigua ni serveis, envoltats de rates i en condicions higièniques catastròfiques. L’Ajuntament va procedir en diverses ocasions a enderrocar barraques buides per forçar el desallotjament, però aquestes es reconstruïen ràpidament.
Manuel Heredia, fundador de la Federació Catalana d’Associacions Gitanes, va exercir un paper clau com a mediador entre les famílies residents, l’Ajuntament i la Generalitat. Finalment, poc abans dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, es va activar un Programa de Reallotjament i es va procedir a desmantellar l’assentament.
Segons el cens de 1983, hi havia aproximadament 150 persones, però el nombre va pujar fins a gairebé 1000 cap al 1987, per després ser reallotjades segons la mediació i el projecte institucional.
fmwripollet.cat
