IniciActualitatLa Patum: Quan una ciutat es nega a perdre les tradicions

La Patum: Quan una ciutat es nega a perdre les tradicions

Més de sis-cents anys d’història: D’Obra de teatre medieval a Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Un dels estendards de la cultura popular catalana que enorgulleixen una ciutat, una comarca i un país.

L’origen de La Patum cal buscar-lo en els antics entremesos que desfilaven a les processons del Corpus Christi i que estaven destinats a educar, moralitzar i alliçonar el poble per tal que aprofundís en el coneixement de les Sagrades Escriptures. Amb el pas del temps, però, aquests entremesos anaren prenent entitat pròpia i s’anaren popularitzant, més pel seu vessant lúdic que pel seu caràcter alliçonador.

De mica en mica, anaren perdent el seu sentit original i, d’aquestes representacions, en restaren només les parts més festives. La gresca del seguici processional va anar pujant de to, sobretot abans de la sortida de la processó i també un cop finalitzada aquesta.

Això va acabar donant pas a unes mostres festives que acabaren conformant la Bulla o Bullícia del Santíssim Sagrament, nom antic de la festa que fou substituït, al tombant del segle XIX, pel de La Patum.

Aquest fenomen, que tingué lloc a diverses viles i ciutats de Catalunya, es va anar extingint a conseqüència de les prohibicions promulgades pels poders civil, eclesiàstic i reial, de manera que poques manifestacions sobrevisqueren al Concili de Trento (1563), i fins i tot els entremesos foren tocats de mort per les restrictives disposicions del segle XVIII.

D’entre totes les antigues Bullícies del Santíssim Sagrament que tenien lloc a Catalunya, únicament la ciutat de Berga ha estat capaç de mantenir-la i conservar-la al llarg dels segles. És La Patum,amics, La Patum! I no són paraules menors.

Patumaires de Ripollet

Avui deixem de banda els noms més coneguts de Ripollet per donar protagonisme a dues persones que representen perfectament aquella passió que neix de les tradicions i que es viu des del cor. Ens acompanyen l’Àngels Avellaneda i en Lluís Bustos, una ripolletenca i un ripolletenc que, tot i no haver nascut a Berga, senten la Patum com si fos seva.

L’Àngels és de Barcelona, però manté un vincle molt estret amb el Berguedà gràcies a la seva família. En Lluís va néixer a Madrid, però des de ben petit va descobrir la màgia de la Patum perquè la seva família es va instal·lar a Berga, una situació que li canviaria per sempre la manera de veure i de viure aquesta festa.

Ara, tots dos són parella i viuen a Ripollet,però quan arriba Corpus tenen la mirada posada cap a Berga. Són patumaires de cap a peus, coneixen la festa des de dins i avui ens ajudaran a entendre què té la Patum perquè generacions senceres la visquin amb tanta intensitat.

Parlarem de tradició, sentiments i records, i d’aquesta celebració única que, any rere any, converteix Berga en el centre de la Cultura Popular Catalana.

Aquest és el cartell original de La Patum d’aquest 2026

fmwripollet.cat

?;

Articles populars