L’acte institucional es va celebrar aquest dissabte 28 de febrer a les 11 del matí a les pistes de l’Esbar, en una jornada marcada per la participació cultural i l’esperit festiu. El moment central va ser el pregó a càrrec de Carmela Jiménez, que va donar el tret de sortida oficial a la programació davant d’un públic no massa nombrós.
L’esdeveniment va gaudir diverses actuacions que van omplir l’escenari de música i dansa. Hi van participar Danza Joven, el Grupo Poético del Casal d’Avis i l’Asociación Ballet Flamenco Carmela, que van oferir diferents propostes artístiques i folklòriques, amb una bona acollida per part dels assistents.
Un dels punts àlgids de la jornada va arribar amb l’actuació d’Alegrías del Sur, amb el cantant Lolo de Jerez, que va captivar el públic amb la seva veu i el seu repertori. També va destacar la participació de l’Asociación Cuadro Andaluz. Un trobada que va presentar l’artista Noelia España. L’acte va transcórrer de principi a final, en un ambient festiu.
Una Diada mot jove
Es commemora així el referèndum que va obrir el procés autonòmic d’Andalusia l’any 1980 per la via ràpida. Tanmateix, tal com explica el Museo de la Autonomía de Andalucía, les condicions d’aquella consulta van ser especialment complexes, ja que s’exigia la majoria absoluta no dels vots emesos, sinó del cens electoral total. Així, a Almeria, tot i que el 82,7% dels vots emesos van ser afirmatius, el “sí” només va assolir el 42,3% del cens.
A més, la pregunta del referèndum era llarga, recargolada i pràcticament inintel·ligible, i el text sotmès a aprovació ni tan sols contenia les paraules “autonomia” ni “Andalusia”. Un any i mig més tard, el 20 d’octubre de 1981, els andalusos van tornar a les urnes per aprovar l’Estatut d’Autonomia per a Andalusia.
Amb tot, en el sentiment popular andalús la data més recordada és el 4 de desembre de 1977, declarat des del 2022 com el Dia de la Bandera d’Andalusia. Aquell dia, prop de dos milions d’andalusos van sortir als carrers de les capitals de província i fins i tot d’altres ciutats de l’Estat per reclamar un procés d’autonomia equiparable al de Catalunya o el País Basc, en reconeixement de la seva identitat històrica singular.
“Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia” va ser el lema sota el qual es van manifestar, amb l’arbonaida a la mà —la bandera verda, blanca i verda.
El que havia començat com una jornada festiva i reivindicativa del poble andalús es va convertir en tragèdia quan, a Màlaga, mentre la Policia Armada carregava contra els manifestants, va morir per un tret Manuel José García Caparrós, un jove de 18 anys considerat des d’aleshores el màrtir modern de la pàtria andalusa, i de qui encara avui no se’n coneix públicament la identitat de l’autor del tret.
fmwripollet.cat
