El pare del soul-jazz
Jimmy Smith va néixer el 8 de desembre de 1925 a Norristown, Pennsilvània (EUA), en una família modesta però musicalment inquieta. Des de ben petit va demostrar un talent natural per a la música i, tot i ser autodidacte en gran part, va començar a tocar el piano a una edat molt jove. Durant la seva adolescència, va participar en concursos locals i va acompanyar grups de rhythm and blues, experiència que li va donar una sòlida base rítmica i un sentit del groove que després marcaria tota la seva trajectòria.
A principis dels anys cinquanta, després d’una etapa com a pianista en diferents bandes, Smith va descobrir l’òrgan Hammond B-3, un instrument aleshores poc explorat en el jazz. Fascinat per la seva potència sonora i la seva capacitat de generar textures noves, en va aprendre el funcionament de manera autodidacta i en va fer el seu segell personal. El Hammond li permetia combinar línies de baix amb el peu esquerre, acords complexos amb la mà esquerra i improvisacions vertiginoses amb la dreta, creant així una sonoritat gairebé orquestral amb un sol instrument.
L’any 1956 va signar amb el prestigiós segell Blue Note Records, un pas decisiu que el catapultaria a l’escena internacional. En només vuit anys amb el segell, va enregistrar més de trenta discos, molts dels quals es van convertir en referents del gènere. La seva música fusionava bebop, blues i els ritmes càlids del soul jazz, un estil que ell mateix va contribuir a definir. Entre els seus treballs més emblemàtics destaquen The Sermon! (1959), Back at the Chicken Shack (1960) i més tard Root Down (1972), aquest últim amb un so més funk que influiria directament en músics de R&B, funk i hip-hop de dècades posteriors.
Smith va compartir escenari i estudis d’enregistrament amb figures cabdals com Kenny Burrell, Wes Montgomery, Stanley Turrentine, Lou Donaldson i Art Blakey, entre molts altres. El seu estil, caracteritzat per un swing irresistible, improvisacions plenes de blues i un ús magistral del pedal de baix, va inspirar generacions d’organistes i va obrir la porta perquè l’òrgan Hammond es convertís en un instrument central del jazz modern.
Als anys setanta i vuitanta, Smith va continuar actuant en clubs i festivals de tot el món, mantenint-se com una figura de referència. El 2005, poc abans de morir, va rebre nombrosos reconeixements per la seva contribució al jazz i per haver definit el llenguatge de l’òrgan dins del gènere. Va morir el 8 de febrer de 2005 a Scottsdale, Arizona, deixant un legat sonor que encara avui ressona en músics de jazz, funk i música urbana.
Considerat el pare del soul-jazz, Jimmy Smith no només va revolucionar la tècnica i el paper de l’òrgan, sinó que també va marcar un abans i un després en la manera d’entendre el groove i la improvisació en el jazz contemporani.
fmwripollet.cat
